Cutting: moda adolescent o conducta de risc?

We All Have A Story

Foto: Andy (Flick CC)

 

S’anomena cutting a la pràctica d’autolesionar-se, fent-se ferides superficials a zones diverses del propi cos, una acció que s’observa  entre alguns adolescents i també adults.

Les lesions es troben sobretot a canells, braços, cames o abdomen en forma de petits talls que sovint queden amagats per la pròpia roba.

 

Per realitzar-los fan ús de petits objectes tallants com cúters, vidres, fulles de bisturí, etc. La seva intenció és alliberar a través del mal físic l’angoixa, el malestar emocional i el patiment que senten, amb la finalitat de  substituir el mal psicològic pel mal físic.

Sembla ser una forma de canalitzar les frustracions, els temors, la necessitat d’afecte, les inseguretats o els problemes típics de l’edat. De vegades podria ser també una crida d’atenció.

És una acció compulsiva que es dóna sobretot en persones amb baixa autoestima, depressió o ansietat, però també s’inicia en adolescents aparentment sense cap patologia associada que tenen dificultat per expressar emocions, poden ser perfeccionistes i molt auto exigents i amb mala tolerància a la frustració. Les lesions no posen en risc la vida però poden ser un senyal a tenir en compte per valorar risc d’intent de suïcidi, donat que la falta d’autocontrol pot produir lesions majors a les esperades.

La majoria s’inicia en joves entre 12-16 anys, dins l’etapa de l’adolescència etapa de límits i cerca d’identitat.
Una conducta que malauradament pot convertir-se en una ‘moda’ o en hàbit patològic.
A les xarxes es poden trobar des de vídeos, fotografies, blogs i fòrums de gent que realitza cutting.

Tot i ser en molts casos passatgera, aquesta conducta pot cronificar-se a l’edat adulta si no l’atenem correctament abans. Cal suport familiar i de vegades també psicològic per tractar la causa desencadenant del cutting, també és important vigilar el contingut que els menors poden arribar a posar a internet.

És per tant una conducta patològica, un signe i símptoma que mai hem de considerar normal dins l’adolescència i sempre s’ha de valorar de quina forma  poder ajudar emocionalment i psicològicament a l’adolescent perquè serà llavors quan el cutting desapareixerà.

Què fer si descobreixo que el meu fill practica el cutting?
• Cal mostrar confiança a l’adolescent, fer-li veure que no està sol.
• No s’ha de castigar l’acció ni treure-li importància.
• S’ha d’entendre com un reflex del problema intern, emocional, personal de qui la realitza.
• No jutjar.
• Intentar mostrar-se receptiu, comprensiu, obert per tal de poder donar suport, escoltar, ajudar i estimar reforçant vincles familiars a qui pateix.

Si fent tot això, ho trobem necessari,  es pot demanar un suport psicològic.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Medicina de família, Pediatria i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s