Lesions a la pell

Foto: Pixabay

La pell és un teixit format per capes de cèl·lules que es renoven contínuament. És un òrgan del nostre cos amb funcions importants: al mateix temps que ens protegeix i aïlla de l’exterior, capta informació de l’entorn i ens relaciona amb ell.
La pell està formada per diverses capes de cèl·lules superposades, com les capes d’una ceba. Es distingeixen tres zones:
1a La més superficial es diu epidermis, podem tocar-la i veure com d’escama.
2a Per sota de l’epidermis es troba la dermis, amb abundant col·lagen que dóna a la pell la seva resistència, i fibres elàstiques que li permeten l’estirament.
3a Teixit subcutani

Algunes de les lesions que podem trobar a la pell:

Fibromes tous: lesions pediculades, toves al tacte, que poden anar creixent. De vegades es poden trobar per tot el cos.
Dermatofibromes o fibromes durs: lesions nodulars que en tractar d’agafar-les entre els dits se’ns escapen i tiren de la pell cap a la profunditat, signe que les descobreix, i que es coneix com a signe del clotet.
Quists epidèrmics: lesió nodular mòbil. Localització a nivell de dermis o teixit subcutani, en qualsevol part del cos. Característica fonamental: tenen un porus d’obertura, per on fent pressió surt queratina. No és greix, encara que habitualment els anomenem quist de greix.
Queratosis seborreiques: lesió sobre elevada, verrucosa, marronosa, que apareix amb l’envelliment. Poden presentar-se amb aparença variada: des de lesions que amb prou feines sobresurten del pla de la pell i resulten difícils de tocar a lesions més prominents o voluminoses.
Nevus melanocítics intradèrmics: es tracta de lesions sobreelevades. Solen aparèixer a partir de la segona dècada de vida. Comunament es coneixen com a lunars.
Lesions unguials: les ungles i els cabells no són pell, però són estructures que es formen a la pell, i es denominen annexos cutanis. Les ungles encarnades (clavades a la carn del dit), malaltes a causa d’infeccions per fongs, o distròfiques (que creixen malament), poden produir dolor.
Aquelles lesions que provoquin molèsties com picor o dolor, hauran de ser vistes pel metge per valorar llevar-les, mitjançant petita cirurgia o cirurgia menor que és el tema que m’agradaria presentar.

Aquesta entrada s'ha publicat en Infermeria, Medicina de família i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s