El Grooming és una pràctica online que consisteix que un adult tracta d’entabanar a un menor per tal de guanyar-se la seva confiança i establir-hi vincles emocionals,per més endavant tenir com a finalitat una satisfacció sexual. És una forma d’assetjament sexual a un menor per a obtenir-hi imatges seves nu o realitzant actes sexuals. En certes ocasions,pot ser la fase prèvia de l’abús sexual, ja que si hi ha proximitat pot intentar realitzar-se una trobada personal amb el greu risc que això implica.
És un concepte directament relacionat amb la pederàstia i la pornografia infantil.
El depredador sexual accedeix a informacions de la víctima usant la força (usurpació de contrasenyes, per mitjà de terceres persones o per mitjans alternatius). O fins i tot, fan creure a la víctima que tenen un element de força, quan el cert és que se l’han inventat i de vegades ni tan sol existeix! En aquest aspecte, l’ús de la webcam és un component vital i crític pel tema.
Aquestes persones es poden presentar amb una identitat usurpada, fent-se passar per un altre nen o adolescent, trucar la imatge i fingir tenir els mateixos interessos que el menor amb l’objectiu de concretar l’abús sexual. Solen actuar intercanviant imatges compromeses de contingut sexual. El material és utilitzat per extorsionar a les víctimes amenaçant-les d’exhibició pública.
Els assetjadors actuen de manera oculta, sigil·losa, silenciosa i anònima; enganyen i manipulen; s’aprofiten de la innocència dels menors i la fàcil accessibilitat d’Internet per tal de satisfer els seus objectius.
Foto: publik15 (Flickr)
Els adults també poden ser víctimes d’aquest tipus d’assetjament, però els menors són més vulnerables quan es troben incapaços de gestionar aquesta situació complicada. Per prevenir aquest tipus de conductes, és vital evitar que s’obtingui un element de força, així no podrà haver-hi xantatge.
Recomanacions:
1.-No produir informacions o imatges compromeses, ni donar-hi accés a terceres persones. No facilitar dades personals. Cal pensar que quelcom sense importància, en altre context pot tenir rellevància.
2.-Evitar la usurpació de l’element de força. Vetllar per la seguretat de l’equip informàtic i tenir política de contrasenyes segures.
3.-Tenir una actitud proactiva envers a la privacitat: implicació i atenció permanent d’aquest aspecte.
Cal prendre consciència de la realitat i de la transcendència de la situació.
4.-Quan es reben amenaces, és important no cedir al xantatge en cap cas, ja que seria retroalimentar l’assetjador amb més elements de força (noves imatges, vídeos eròtics o pornogràfics).
5.-La víctima es troba en una situació delicada, patint molt estrès emocional. És vital comptar amb el suport d’un adult de confiança: pot aportar serenitat, una perspectiva diferent i més recursos d’actuació davant de la situació.
6.-Cal valorar si és cert que el depredador té aquell element de força i les possibilitats reals que el faci públic, així com les conseqüències que s’en podrien derivar. Encara que és difícil, és important mantenir el cap fred.
7.-Cal limitar la capacitat d’acció de l’assetjador. Pot ser que hagi aconseguit accedir a l’equip informàtic o tingui les claus personals.
Per tant, s’aconsella:
-Realitzar una revisió total de l’equip per evitar malware, a més de canviar les claus d’accés.
-Reduir i revisar els contactes de les xarxes socials, a més de configurar les opcions de privacitat.
-Fins i tot es recomana canviar el número de telèfon mòbil, canviar de correu electrònic, canviar de perfil o de xarxa de relació (ja sigui una xarxa social, un joc online multijugador, un xat, etc.)
– No respondre a desconeguts per correu electrònic o xat i no seguir cadenes de missatges ni spam.
Via: @Comunidad Software Libre Hackem
S’hi ha d’intervenir, ja que les situacions d’assetjament no solen finalitzar per si mateixes, pot ser es repeteixen les situacions d’assetjament amb separació de temps. Cal estar alerta, no abaixar la guàrdia i arribar fins al final de la situació.
És convenient:
8.-Analitzar les irregularitats i il·legalitats que ha comès l’assetjador i veure quines es poden demostrar. Podria ser que actes com la usurpació de dades no es poguessin demostrar, però s’ha de valorar quins aspectes legals vulnera.
9.-Cal cercar i recopilar les proves del delicte (converses, missatges, captures de pantalla, etc.) Tots els elements que puguin ajudar a la investigació en general, encara que també s’ha de tenir present no vulnerar la llei en aquest punt.
10.-S’hagi acabat l’assetjament o no, cal posar una denúncia a les forces de seguretat: ells tenen unitats destinades específicament a tenir cura d’aquest tipus de delictes. Cada cas és diferent i la forma d’encarar-ho, també. En certes circumstàncies, pot ser millor seguir el corrent a l’assetjador per intentar identificar-lo. En d’altres, la denúncia imminent és la millor opció. Mentre la policia dóna assistència, es poden seguir les pautes anteriors.
Què es pot fer per prevenir aquest tipus de situacions?
• Mantenir-se informat, conèixer possibles riscos. Fer difusió del tema als teus cercles: fills, nebots, companys d’escola, mestres, amics, familiars, etc.
• Parla amb els teus fills: no serveix de gaire aïllar als fills de la tecnologia i les xarxes socials, ja que poden connectar-s’hi des de qualsevol lloc. És millor explica´ls-hi què és el Grooming i les possibles conseqüències. Recomanar no compartir fotos o vídeos personals a la xarxa, ni enviar fotos o posar la webcam per treure’s la roba.
• Ajuda els teus fills a tenir cura de si mateixos: És molt important que els nens aprenguin a utilitzar les eines necessàries per tenir autocura en internet. Han de saber que no han de contactar amb gent desconeguda a les xarxes socials, no han de donar dades personals (de l’escola, els noms dels pares o els germans, telèfons, etc.)
• Escolta als teus fills i, si cal, denuncia: hem de donar confiança als nostres fills perquè si succeeix alguna situació no comuna, siguin capaços d’explicar-nos-la. No els facis culpables, confia en ells, creu el que t’expliquen i posa’t en contacte amb la policia immediatament.
Quines mesures podem adoptar?
• Eliminar l’ús de la webcam o limitar-la en l’ús inadequat, per evitar donar peu a l’engany i moments de “calentón”.
• Situar els equips informàtics fora de les habitacions dels menors, en zones comunes de la casa, com el despatx.
• Utilitzar el control parenteral en els dispositius tecnològics.
• Limitar i fer raonables els temps de connexió. És millor que es connectin quan estiguin acompanyats per un adult.
• Controlar les fotos publicades del menor en la xarxa. No s’ha de prohibir però s’han de conèixer les fotos publicades.
• Educar el menor que davant de qualsevol situació anòmala (dubte o problema) ha de confiar en nosaltres, ens ha d’avisar. Explicar-li que si hi ha qualsevol problema, no l’esbroncarem ni castigarem, sinó que l’ajudarem. És vital que ens avisin abans que el xantatge tingui conseqüències greus.
• Cal estar atent al temps que dediquen els fills en connexió a la xarxa i als comportaments del menor a la vida real, per poder detectar qualsevol canvi en el seu comportament que podria alertar-nos que està patint una situació d’abús.
→ En molts casos, el primer contacte no s’ha buscat ni demanat, pot ocasionar-se per un error o descuit comès pel menor.
⇒ L’organització PROTEGELES posa a disposició un equip d’advocats i de psicòlegs que et poden assessorar/ajudar de manera professional i gratuita si ho necessites.
CAP Passeig de Sant Joan 