Ortorèxia: un trastorn de la conducta alimentària

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) estan caracteritzats per una obsessió pel control del pes corporal i una actitud patològica davant del menjar.
Poden estar ocasionats per diferents causes d’origen biològic, familiar, social i psicològic.
És important una detecció precoç d’aquestes alteracions per evitar les possibles conseqüències negatives tant en l’àmbit físic com psicològic.

Els TCA més coneguts són l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa. Altres menys freqüents són el trastorn per afartament, l’ortorèxia i la vigorèxia.
Parlarem de l’ortorèxia, cada vegada més freqüent a la nostra societat.

ORTORÈXIA
És un TCA que es caracteritza per una obsessió pel menjar sa.
Generalment comença amb uns hàbits d’alimentació saludables, però que lentament esdevenen en una obsessió per l’alimentació sana.

Les persones que ho pateixen comencen a estar constantment preocupats pels aliments, la seva composició, el seu origen i la forma de preparar els àpats. Eliminen de la seva dieta certs aliments (carns vermelles, sucres, lactis…) i se senten culpables quan trenquen les normes que s’autoimposen.

A diferència d’altres TCA, els ortorèxics es mostren molt oberts a parlar de les seves conductes i regles alimentàries, mostrant-se orgullosos i criticant als que no les segueixen. Això fa que de vegades comencin a perdre amistats i a sentir-se aïllats socialment.

A causa de patologies freqüents a la societat actual com ara les malalties cardiovasculars, l’obesitat o el càncer, rebem constantment informació a través dels mitjans de comunicació sobre diferents dietes d’aprimament, alimentació sana i remeis per a l’eliminació del càncer. Aquest “bombardeig” constant és una de les causes de l’ortorèxia, fent que l’elecció dels aliments es converteixi en una obsessió.
Recents investigacions relacionen també l’ortorèxia amb el Trastorn Obsessiu Compulsiu en mostrar símptomes compatibles.

Quines complicacions por tenir l’ortorèxia?
Pot fer que l’obsessió pel menjar arribi a ocupar una gran part del temps, deixant de banda altres activitats.
Qui ho pateix sovint mostra un sentiment de superioritat davant la resta de la gent que no menja “igual de sa”, arribant a afectar les seves relacions familiars i socials.
La contínua cerca d’aliments sans i hipocalòrics por arribar a fer una dieta molt restrictiva, causant malnutrició i pèrdua de pes.

Com es pot diagnosticar?
Moltes vegades és difícil distingir entre els hàbits d’alimentació saludables i l’ortorèxia. Quan una persona que mostra interès i preocupació per l’alimentació sana comença a mostrar problemes físics, socials o emocionals, llavors és quan possiblement ens trobem davant d’un TAC, en aquest cas l’ortorèxia.

Aquestes persones es preocupen més del que mengen que del plaer de menjar. Passen hores cada dia pensant en què i com menjar. Es consideren superiors a les persones que no actuen de la mateixa manera. Se senten culpables quan no segueixen les seves normes “autoimposades” i certs aspectes de la seva vida, coma ara les relacions socials, es veuen afectades.

El diagnòstic és difícil doncs és un trastorn sovint amagat dins del “menjar bé”. Per això és important consultar amb un professional sanitari si es detecten alguns dels símptomes descrits.