Foto: alvy (Flickr)
A mesura que es van apropant les festes nadalenques, per un instant qui més o qui menys pensem en la Grossa de la Loteria. Serem nosaltres els afortunats?
És una qüestió purament vinculada a l´atzar, que ens pot produir plaer/satisfacció fins a esdevenir la base d´una addicció: la ludopatia.
L´addicció als jocs d´atzar es defineix com la incapacitat de resistir els impulsos per jugar.
Segons l´Associació Estadounidense de Psiquiatria (American Pshychiatric Association) es defineix “ludopatia” com el comportament que conté 5 ó més dels següents símptomes:
- Cometre delictes per aconseguir diners per jugar.
- Sentir-se inquiet o irritable en tractar de jugar menys o deixar de jugar.
- Jugar per evadir-se de problemes o de sentiments de tristesa i ansietat.
- Apostar majors quantitats de diners per a intentar recuperar les pèrdues prèvies.
- Perdre la feina, una relació o oportunitats en els estudis o carrera a causa del joc.
- Mentir sobre la quantitat de temps o diners gastats en el joc.
- Fer molts intents infructuosos per jugar menys o deixar de jugar.
- Necessitat de demanar diners prestats a causa de les pèrdues ocasionades pel joc.
- Necessitat d´apostar cada vegada sumes de diners més importants per sentir excitació.
- Passar molt temps pensant en el joc, recordar experiències passades o formes d´aconseguir més diners per jugar.
Les complicacions que la ludopatia pot abastar són:
- Abús de drogues i alcohol.
- Ansietat/depressió.
- Problemes financers, socials i legals.
- Intents de suïcidi.
Generalment, es comença a manifestar en els inicis de l´adolescència en homes i, entre els 20 i 40 anys en les dones.
El nombre d´afectats per la ludopatia a l´Estat espanyol arriba fins a les 500.000 persones, enregistrant-se molts d´aquests casos en gent jove, associats a la major oferta social de jocs d´atzar i la facilitat per accedir-ne (augment espectacular del joc on-line, per exemple).
En les persones que desenvolupen aquest transtorn, el joc ocasional porta al joc habitual. Les situacions estressants poden empitjorar els problemes del joc.
La ludopatia, igual que l´alcoholisme o la drogoaddicció , és un transtorn crònic que té tendència a empitjorar sense tractament. Amb aquest poden haver-hi recaigudes. Malgrat tot, els ludòpates tenen molt bon pronòstic amb el tractament adequat.
Primer, començant pel reconeixement del problema de manera voluntària o per mitjà de segones persones.
Normalment, els familiars no tenen formació ni experiència en afrontar addiccions i, les bones intencions sense aquests dos elements, sovint, comporten fracàs.
En qualsevol cas s´ha d´explicar al jugador, amb elements objectius, què és el què està succeint: les quantitats que dedica a jugar, el temps que no està dedicant a la família, la seva irritabilitat o nerviosisme, les mentides que es poden contrastar, etc.
El familiar pot fer veure com se sent: preocupat, enganyat, trist… i obtenint una millora en la malaltia suposa també una millora en l´estat emocional tant de l´afectat com del seu nucli familiar.
Mostrar (la família) disposició per ajudar: per complir mesures preventives, un tractament que l´ajudi a deixar de jugar, insistir en el suport malgrat recaigudes o equivocacions, no deixar-ho de fer mentre es mantingui la diposició per lluitar.
Per més informació:
CAP Passeig de Sant Joan 