Joc perillós

42

Foto: alvy (Flickr)

A mesura que es van apropant les festes nadalenques, per un  instant qui més o qui menys pensem en la Grossa de la Loteria.  Serem nosaltres els afortunats?

És una qüestió purament vinculada a l´atzar,  que ens pot produir plaer/satisfacció fins a esdevenir la base d´una addicció:  la ludopatia.

L´addicció als jocs d´atzar es defineix com la incapacitat de resistir els impulsos per jugar.

Segons l´Associació Estadounidense de Psiquiatria (American Pshychiatric Association) es defineix “ludopatia” com el comportament que conté 5 ó més dels següents símptomes:

  • Cometre delictes per aconseguir diners per jugar.
  • Sentir-se inquiet o irritable en tractar de jugar menys o deixar de jugar.
  • Jugar per evadir-se de problemes o de sentiments de tristesa i ansietat.
  • Apostar majors quantitats de diners per a intentar recuperar les pèrdues prèvies.
  • Perdre la feina, una relació o oportunitats en els estudis o carrera a causa del joc.
  • Mentir sobre la quantitat de temps o diners gastats en el joc.
  • Fer molts intents infructuosos per jugar menys o deixar de jugar.
  • Necessitat de demanar diners prestats a causa de les pèrdues ocasionades pel joc.
  • Necessitat d´apostar cada vegada sumes de diners més importants per sentir excitació.
  • Passar molt temps pensant en el joc, recordar experiències passades o formes d´aconseguir més diners per jugar.

Les complicacions que la ludopatia pot abastar són:

  • Abús de drogues i alcohol.
  • Ansietat/depressió.
  • Problemes financers, socials i legals.
  • Intents de suïcidi.

ludópata Generalment, es comença a manifestar en els inicis de l´adolescència en homes i, entre els 20 i 40 anys en les dones.

El nombre d´afectats per la ludopatia a l´Estat espanyol arriba fins a les 500.000 persones, enregistrant-se molts d´aquests casos en gent jove, associats a la major oferta social de jocs d´atzar i la facilitat per accedir-ne (augment espectacular del joc on-line, per exemple).

En les persones que desenvolupen aquest transtorn, el joc ocasional porta al joc habitual.  Les situacions estressants poden empitjorar els problemes del joc.

La ludopatia, igual que l´alcoholisme o la drogoaddicció , és un transtorn crònic que té tendència a empitjorar sense tractament. Amb aquest poden haver-hi recaigudes.  Malgrat tot, els ludòpates tenen molt bon pronòstic amb el tractament adequat.

Primer, començant pel reconeixement del problema de manera voluntària o per mitjà de segones persones.

Normalment, els familiars no tenen formació ni experiència en afrontar addiccions i, les bones intencions sense aquests dos elements, sovint, comporten fracàs.

En qualsevol cas s´ha d´explicar al jugador, amb elements objectius, què és el què està succeint:  les quantitats que dedica a jugar, el temps que no està dedicant a la família, la seva irritabilitat o nerviosisme, les mentides que es poden contrastar, etc.

El familiar pot fer veure com se sent:  preocupat, enganyat, trist… i obtenint una millora en la malaltia suposa també una millora en l´estat emocional tant de l´afectat com del seu nucli familiar.

Mostrar (la família) disposició per ajudar:  per complir mesures preventives, un tractament que l´ajudi a deixar de jugar, insistir en el suport malgrat recaigudes o equivocacions, no deixar-ho de fer mentre es mantingui la diposició per lluitar.

Per més informació:

MedlinePlus

Ludopatia.org

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Infermeria, Medicina de família i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s